Aquesta proposta neix de la conjunció de diverses circumstàncies. En primer lloc, de la detecció de la necessitat de molts companys, professionals de la sanitat, de tenir més eines per actuar en situacions difícils en el seu dia a dia a l'hora d'afrontar la malaltia greu i la mort dels pacients.

En segon lloc, es basa en l'experiència de mantenir un voluntariat durant 25 anys al Centre del Dol (AVES), acompanyant pacients i familiars, mitjançant grups d'ajuda mútua, així com a persones en dol. Fins i tot semblant dur, compartir des de la profunditat és molt enriquidor perquè obre a l'escolta i a l'evolució personal, i impressiona en veure les capacitats de l'ésser humà per ressorgir a poc a poc del seu dolor cap a una comprensió més enllà. Aquest procés mou a buscar respostes pròpies i, des de l'acompanyament, s'aprèn amb el malalt i es perceben aproximacions diferents de les habituals en aquests temes.

En tercer lloc, té a veure amb el treball diari a l'hospital, que obliga els metges a enfrontar-se a dubtes i a prendre decisions de molta transcendència per al pacient, a assumir les conseqüències i a buscar la manera d'explicar-les (dins de les pròpies incerteses). Això transcendeix a tothom, als i les companyes, infermeria, fisioterapeutes, tècnics, auxiliars, administratius, personal de neteja, etc., que treballen al costat del pacient i la seva família mentre transita el problema sentint-se, al seu torn, qüestionats per algunes situacions dures. Identificar millor què sent cadascun de nosaltres respecte a la malaltia greu i quines són les nostres millors qualitats per oferir a cada moment, ens pot portar a contactar més amb la nostra intuïció per gestionar amb confiança aquestes situacions difícils.

Així doncs, la proposta que fem sorgeix de la il·lusió per compartir el que hem anat aprenent i observant, sobretot des de les nostres diferents sensibilitats i actituds com a professionals sanitaris, davant la necessitat d'explicar i explicar-nos el com o el perquè de situacions difícils. Entenent que hem triat unes professions que, per definició, ens obliguen a afrontar diàriament diversos problemes, sembla adequat compartir reflexions i eines. Això ens ajudarà a mantenir una suficient pau interior i una adequada serenor per, en el moment del problema, ser més capaços d'acompanyar des de l'empatia i l'amor, sense que el dolor aliè ens enfonsi o “ens emportem les preocupacions a casa.”.